Aquesta setmana s’ha proclamat als quatre vents per part d’Alejandro Font de Mora, Conseller d’Educació de la Generalitat Valenciana, la solució del deute contret per part del Consell amb les Universitats Públiques del País Valencià. Un deute que ja es denunciava per part dels equips de gerència de les institucions universitàries en els seus informes d’octubre-novembre, on proclamaven la possibilitat que durant aquest any 2008 anàrem a arrossegar problemes de tresoreria si continuaven sense arribar els fons promesos per part de la Generalitat.
I és que no ens enganyem, ara no s’està parlant del model de finançament obsolet que arrosseguen les nostres Universitats per culpa de la deixadesa del Consell, que no ha estat capaç de consensuar des de fa 3-4 anys el pla plurianual que s’exigix des dels equips rectorals donades les noves necessitats de l’educació superior.
Estem parlant d’uns diners que la Generalitat s’havia compromès a lliurar a les Universitats en els seus pressupostos corresponents. Un deute global que no van arribar a reconéixer fins al passat mes d’abril. Fins aleshores, la postura del exsecretari autonòmic d’universitats Emilio Barberà, cessat el passat 14 de maig a voluntat pròpia, va estar de desprestigiar a través de la premsa l’ensenyament públic, atacant la suposada mala política dels gestors de les universitats públiques, a banda de forçar aquestes a aconseguir més finançament privat, una clara línia d’actuació de la dreta més neoliberal.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ja s’havia demanat en reiterades ocasions a diferents òrgans competents de les universitats públiques valencianes que hi havia que donar una resposta contundent a nivell públic de la situació de greuge econòmic que estàvem sofrint les Universitats del País Valencià. Ara bé, des de les Universitats se’ns encomanava a restar pacients sobre les negociacions que s’estaven produint i que aquesta setmana han finalitzat. Així doncs, les línies generals de l’acord al qual s’ha arribat es poden resumir d’aquesta manera: a) la quantitat total que es compromet a injectar la Generalitat a les Universitats en concepte de pagaments per quantitats endarrerides i convenis pendents ascendeix a 914.391.414 €; b) aquesta xifra s’abonarà en 14 anys fins al 2022 sobre una quantitat fixa de 64 milions d’euros a partir de 2009; c) aquest any 2008 es distribuirà i pagarà l’import corresponent a una línia pressupostària ja existent d’uns 23.320.000 €; c) a banda, es preveu l’anticipació de dues mensualitats també de subvenció corrent en juny de 2008 de 105 milions d’euros, d) i s’autoritza a les universitats a realitzar operacions d’endeutament a curt termini.
Davant d’aquesta situació, des del SEPC ens preguntem si açò soluciona el conflicte o si per el contrari, com creiem realment, tan sols és un pegat per salvar la situació, un salvavides de ferro roent al qual s’han hagut d’agafar els nostres rectors perquè ja ens trobàvem amb l’aigua al coll. Perquè un dels vertaders problemes rau sobre l’altura de curs econòmic en què s’ha donat a conéixer la proposta i l’arrossegament del problema del deute no des de principis de l’any 2008, sinó des de finals de 2006. Aleshores, el que ens hem de preguntar les universitats en primer terme, i la societat valenciana en general després, és si estem disposades a acceptar les seues regles del joc, i per tant les seues mitges solucions als problemes que ells mateixos creen, o per el contrari anem a apostar per un nou model social de desenvolupament on els serveis públics tinguen el reconeixement que es mereixen i siguen una prioritat dins les línies d’actuació de qualsevol dels governs de torn.
Per altra banda, tampoc pensem que puguem deixar el futur econòmic de la universitat a mans d’entitats de crèdit, ja siguen bancs o caixes d’estalvi, amb importants interessos i participacions empresarials -recordem els interessos de Bancaixa i la CAM en el sector immobiliari, o el holding de participacions industrials de La Caixa-, actualment amb greus problemes de liquiditat, atès que això suposa, indirectament i de forma progressiva, deixar la Universitat en mans del capital privat, tot i que aquest arribe en primera instància d’entitats participades amb fons públics.
A més amés, per al SEPC és imprescindible l’exigència d’un canvi d’actitud per part de la Generalitat en relació a la seua política universitària, que després podríem extrapolar a tot el sector públic de serveis. No és possible que des de la Conselleria es plantege un pagament del deute al llarg de 14 anys quan a les Corts es vol aprovar, amb l’única voluntat ferma del Partit Popular i la discrepància de la totalitat del sector públic universitari valencià, el projecte de la Universitat Virtual Valenciana (VIU amb les seues sigles en anglés), que suposarà un increment de la despesa pública envers l’educació superior cap a un projecte de gestió privada. A banda, tampoc és acceptable la predilecció del Consell per la Universitat Catòlica de València, també privada, a la qual se li ha autoritzat la posada en marxa del títol de Medicina (encara que actualment s’està impartint de manera il·legal perquè no compta amb el vistiplau del Ministeri), alhora que s’enllestia la rehabilitació de l’església de San Carlos de Borromeo de València, que ha costat a les arques públiques del Departament de Cultura una quantitat d’1,5 milions d’euros, sabentment que l’ús que s’havia de fer d’aquest edifici era donar cabuda a la nova seu del Rectorat d’aquesta Universitat i de la seua Facultat de Medicina.
Per tot plegat, des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) exigirem als Consell de Govern on tenim presència i als estudiants presents en aquests òrgans allà on no puguem accedir els següents punts:
- Demanar una postura crítica de tots els equips de govern de les universitats públiques valencianes davant la solució proposada per la Conselleria. Acceptar que s’ha arribat al punt que la classe política dirigent ha pretés i que des de la universitat no es va a acceptar així com així una proposta de mínims, encara que puga resultar la més viable.
- Elevar als rectors de les universitats públiques valencianes la necessitat de què es cree a les Corts una comissió d’investigació que traga a la llum les actuacions i fets que han portat a la Conselleria d’Educació i a les Universitats a la situació de deute financer actual per tal de depurar responsabilitats i males pràctiques. Així mateix, caldria assegurar una major fiscalització de l’activitat de les caixes d’estalvi, entitats a les quals no s’ha d’encomanar, en cap cas, el futur de la solvència del sector públic.
- Exigir la paralització del projecte d’universitat virtual del Consell fins que no es solucione definitivament el deute públic contret per la Conselleria. A banda, si es porta a terme un projecte com aquest, ha de comptar amb el consens i el vistiplau de l’Associació d’Universitats Públiques Valencianes, ha d’estar al seu servei i s’ha de contemplar com una entitat exclusivament de gestió pública.
